Zoofília

 

El calamar

es defensa

amb tinta.

 

Com qui escriu.

(Inèdit)

 

L’espai insospitat

 

Quin contenidor

més extraordinari

que és el Temps:

dins Seu no hi ha res

que no hi càpiga.

 

Mira-hi quanta sang,

per exemple,

tanta que ni la

podem veure,

i oblits a balquena,

també els triomfs

que deixen d’entendre’s

com a tals.

 

Uf, em perdo

dins d’aquest sadoll

fort inabastable,

frenètic de tant,

tant liquar-se.

 

Sols és nostre

el que no volem.

(Inèdit)

 

Literadura

 

Cremaré

tot el que

escric.

 

El foc és

el millor

editor.

(Revista Reduccions número 110/111)

 

Manifest Ètic

 

Per què insistiu

a parlar-me

de minúcies?

 

Deixeu-me en pau.

 

Jo només veig

immensitats.

(Revista Reduccions número 110/111)

 

6-34 He fendit l’aire amb l’artritis de l’acer

 

A Bartomeu Fiol i Lluís Calvo

 

La diferència entre el sagrat i el profà

és una qüestió tècnica.

 

No creure en Déu

però fer-lo eriçó

perquè punxi els genitals dels incrèduls.

(D’Era, LaBreu Edicions, Barcelona 2018)

 

16-24 Màxima de la humilitat

 

Cap flama

no va anar a la universitat

per llicenciar-se

en cremació.

(D’Era, LaBreu Edicions, Barcelona 2018)

 

21-19 Pota de lleó

 

A Joan Vigó

 

But ah, but O thou terrible, why wouldst thou rude on me

Thy wring-world right foot rock? lay a lionlimb against me? scan

With darksome devouring eyes my bruisèd bones?

GERARD MANLEY HOPKINS

 

Em varen electrocutar amb una torradora

i una piscina d’aigua gelada,

em varen enverinar entre les mates

mentre les guineus contemplaven la meva agonia,

em varen devorar a trossets dins del frit de matances,

com al pelicà, al porc, a la rata que jo ja era,

em varen caçar com a un cocodril

i penjaren la meva pell a la trona de la reina,

em varen afusellar amb fletxes,

el meu cos com un niu d’orificis i vergues d’acer,

em varen socarrar a la foguera,

sonaven els càntics al meu voltant,

i hi havia cendres a la meva boca,

em varen decapitar i feren

una navalla amb les meves vèrtebres,

em varen dilapidar, m’ofegaren,

em varen fer tot el que varen voler

i més

però jo sempre tornava

sols perquè tu

em digueres

un dia, ho recordo,

que jo no podia sucumbir.

(D’Era, LaBreu Edicions, Barcelona 2018)

 

La llei de resistència

No ens hi posem tristos.
Batallem, batallem i batallem.

Joan Sales a Mercè Rodoreda
Barcelona, 21 de juliol de 1963
Cartes completes

Perquè serem més alts,
en aquests temps tan baixos.
Farem de resistir
un art. I artesania.
Resistir és el que ens cal.
No com una obediència,
sinó com una forma
de vida. Resistir.
Sí. Contra la injustícia,
que no tolerarem
perquè no és tolerable,
ni aquí ni enlloc ni en cap
altre àmbit de certesa.
Resistirem moltíssim,
tant, tant que espantarem.
I la por no tindrà
domini. Resistir.
Obeirem els mestres,
honorarem els clàssics,
beneirem els pares,
els avis, els besavis
i tots els que lluitaren
perquè ara resistim.
Resistiu, bones gents.
Batalleu, batalleu.
Com ells i com tants altres.
Vindran més temps obscurs,
però serem més clars.

(D’1-O Trenta poetes per la llibertat, Vibop, Calella 2018)

 

Transmigració

Sóc un espasme,
totes les coses som espasmes.
Naixem en oceans lactis,
volen que vivim en la coherència
(però siguem la confusió,
siguem sempre caòtics i preciosos en la
_________________________________confusió)
i morir…
No morim perquè en realitat som eterns,
sols proferim un fins ara translúcid,
un somriure brau i decidit,
i llavors ens enfilem
pel buc de la mel
epilèptica

i llavors,
sí,

llavors recomencem
de bell tot nou.

(De Cala foc als ossos, Edicions Terrícola, Barcelona 2016)

 

Miracle

Aquí estic, perniciós i bullent, ple
de cant i ple de vida, orgullós de
mi mateix com un illot sense vent
o com si no hagués de ser possible.
Sóc poeta, monstre imprescindible,
cabell i ciclop, valent pretensiós,
malalt d’amor, malalt de tot: dolça
matèria d’aiguamoll.

(De Les deixalles del desig, Can Sifre, Eivissa 2007)

 

GIO-F23

Delfos Power a tota ultrança. Ja no pots escapar, Oracle
en subhasta, de la temptació eterna, ni de les vileses o
pedres o guerres santes, i per haver de sofrir aquesta
condemna, aquesta gran matança, Oracle, la nit se t’acosta
i em fas pena perquè ets una puta fulana, una puta mentidera.

(D’Els incontinents eufòrics, Jujube, Ciutat de Mal 2007)

 

Voluntàriament invoco la no-llum,
tan sols armat amb la nuesa, a la
recerca de la soledat còsmica.
Després de tal magnetisme,
entro dins l’ombra, en el fons,
com un home que té por.

(De Tots els sepulcres, LaBreu Edicions, Barcelona 2015)

 

Novembre

Ja he decidit la meva tomba. Serà
un calorós dia d’estiu, el primer de molts altres,

sota el gran rapte de les sensacions.
Una soga de pastilles blanques beneirà la tendra

ineptitud del meu cor davant la
inexperiència de morir. I serà sense

cap forma de dolor, ni d’ordre, perquè
tots els morts sempre s’enamoren de la terra.

(De Tots els sepulcres, LaBreu Edicions, Barcelona 2015)

 

Jo busco una més alta
sepultura, allà on l’elf
moral encara s’interroga
per tot el que va ocórrer
en la laceració. No perduda
ans en requeriment, i l’ésser
és sols una banyera d’ossos
bullint dins aquest, el laboratori
definitiu de l’ombra.
Plorant, un home abandona en
silenci l’escenari alquímic
mentre el peix llepa, gelosament,
el sexe pelut de la donzella
i tot té la forma
de les coses que són mirades.

(De Tots els sepulcres, LaBreu Edicions, Barcelona 2015)

 

Pudak 3000

Erraràs sense descans
cercant-te en cada ombra retuda
que arrepleguis
entre les deixalles solars.

No sabràs qui ets,
per això anhelaràs l’excés
de totes les pells encetades
sense un punyal.

Mes mai no estaràs amb ella
ni amb tu mateix
ni amb ningú.

(De Tots els sepulcres, LaBreu Edicions, Barcelona 2015)

 

Monkeyman

Jo he vist la natura perfecta de l’home primitiu, el retrat ideal de l’home absolut. Monkeyman, Monkeyman. L’exterminador, el visionari, per a ell és igual ballar damunt la taula com cridar Déu i començar a parlar-li. El turment, la bellesa, la tempesta. L’ordinador per a ell sembla la porta que el transporta del tedi al deliri, dolç aparell de l’aiguamoll de les rates. El llop ha pactat amb els porcs i ha decidit que només en matarà un cada setmana, un només, i aquest és el pacte. No vull escoltar res més. S’ha acabat per sempre. No parlarem amb els àngels. No parlarem amb les estrelles. No parlarem amb ningú. Inútils el llenguatge i les cançons, la coca cuinada per la femella i Monkeyman flipant, cridant, euforitzant la tenebra. Monkeyman, Monkeyman. Jo només et dic, viatger sense descans, que no tanquis mai la porta del bany: mai no saps qui et pot cercar darrere del teu primer rastre sagrat.

(De Llibre del silenci, Capaltard, Ciutat de Mal 2008)

 

L’emperador

Després de tanta lectura errada he
vomitat els ossos de l’esquena perquè
em sobraven i el taulell d’escacs
m’ha semblat més fàcil que la propaganda
barata del circ romà. Si ofereixen pa
i espectacle, per què no arriscar-se a
repartir, també, la sobrassada?

(De LORD SON(g.)S i Unlimited sobrassada, UIB i AtemBooks, Ciutat de Mal i Barcelona, 2011)